pd 1406 Vas a votar, et peguen,..

(de la sèrie: arafaunany)

Diu la interlocutòria judicial: “Muralles humanes que defensaven de manera activa els centres de votació fent recular els cossos policials o forçant-los a fer servir una força que hauria resultat innecessària d’una altra manera són una clara i plural expressió d’aquesta violència”. Nosaltres, els que anàvem a votar, vam forçar la pobra policia a pegar-nos i d’aquesta manera ens convertíem en violents. És ben bé que la història, i les interlocutòries judicials, les escriuen els que guanyen.

Antoni Bassas

pd 1405 Presos que són nostres

(de la sèrie: arafaunany)

En un instant la vida d’algú pot canviar per sempre, i de retruc la de tots els altres, pensava jo ahir... Pensava ahir en els tuits cruels, suficients, venjatius de tots els del 155 sobre aquests reus polítics... Pensava en la bondat i en la maldat. Pensava, en fi, que és terrible ser condemnat a presó per defensar les teves idees... A la tele sortia un estudi que explica que els comerciants (« los ‘botiguers ’», deien) han vist que les vendes cauen i és per culpa de “la situació catalana"... ¿Com volen que consumim, que anem al teatre, que destapem ampolles de vi, que comprem torrons amb gent nostra a la presó?... I em vaig omplir d’una fúria i una determinació que encara em duren.

Empar Moliner

pd 1404 Presos polítics?

(de la sèrie: arafaunany)

Aplicant els arguments pels quals es nega que avui hi ha a Espanya presos polítics, resultaria que de fet de presos polítics no n’hi ha hagut mai enlloc. El primer argument és una petició de principi: en una democràcia no pot haver-hi presos polítics, Espanya és una democràcia, ergo no hi ha presos polítics. Ho pots girar del revés: a Espanya hi ha presos polítics, ergo no és una democràcia... Segon argument: els presos catalans van fer coses il·legals. I tant! Tots els presos polítics han fet sempre coses il·legals, que en alguns casos el món ha considerat després admirables. La qüestió és si les lleis eren justes. Tercer argument: no es posa ningú a la presó per les seves idees. Mai, ni en les dictadures... En els primers judicis franquistes, fossin quins fossin els fets, delictes greus (certs o falsos) o ser militant d’un partit o un sindicat, se sentenciava: “ Los hechos probados son constitutivos de un delito de rebelión”. No devien ser presos polítics.

Vicenç Villatoro

pd 1403 La força de la raó

(de la sèrie: arafaunany)

Els dies històrics. L’independentisme tasta el poder amarg el 6 i 7 de setembre

L’intent necessari. Aquests dos mesos resumeixen la història dels darrers tres segles

Els cops del 155. L’1-O l’Estat fracassa per segona vegada després del 9-N

Paciència, perseverança, perspectiva. Els cicles de quaranta anys es repeteixen a la Península

L’aprenentatge de la decepció. L’independentisme comença a encendre els llums de baix consum

Francesc Serés

pd 1402 Les veritats incòmodes de Procés

(de la sèrie: arafaunany)

La responsabilitat del PSC: Els socialistes van inocular el virus de l’Espanya negra del PP.

Unitat sobiranista?: Les tensions partidistes ERC- PDECat han sigut la norma.

Fulls de ruta fallits: Els plans per a la independència partien de pressupòsits erronis.

El món no ens mira: La Unió Europea ha girat l’esquena a Catalunya.

La fractura social: Els mitjans espanyols han plantat la llavor de l’odi.

La fi del règim del 78: Espanya com a projecte de vida en comú ja no existeix.

David Miró

pd 1401 Per la dignitat de Catalunya

(de la sèrie: arafaunany)

Estem indignats, sorpresos, decebuts, desorientats. Ens sentim sols, carregats de raó i de raons, però abandonats enmig de la tempesta... malgrat tot això o precisament gràcies a això, avui estem més a prop que mai de l’objectiu... No és l’hora dels partits, és l’hora de la unitat, és l’hora de la generositat, de la intel·ligència col·lectiva i de l’autoprotecció. No podem anar dividits per posar les coses fàcils a l’adversari.

Eudald Carbonell i altres

pd 1400 Diàleg bilateral inevitable 2

(de la sèrie: arafaunany)

Aquesta fermesa pacífica és un patrimoni d’un valor incalculable, i l’hem de preservar a qualsevol preu. ¿Però com ho farem, si validem que la força coercitiva s’imposi a la voluntat democràtica? ¿Com explicarem als nostres fills que la Soraya és la nova presidenta, i que s’ho han d’agafar amb calma, perquè la realitat política és així de complicada?... Tant de bo siguin ells, els joves, els que ens ensenyin a gestionar la realitat i els ideals d’una altra manera.

Toni Soler

pd 1399 Diàleg bilateral inevitable

(de la sèrie: arafaunany)

Tots els que vam viure les hores culminants de divendres vam flairar la República amb tot el que se’n deriva -renovació, llibertat, drets, empoderament-. Davant la caricatura d’un Procés fet per tietes, divendres vaig veure moltíssima gent jove amb la mirada neta, esperançada i -per què no?- ingènua, amb moltes ganes de defensar-se i de defensar el país davant la violència institucional i policial. I de fer-ho amb la mateixa força tranquil·la de sempre, sense cap violència...

Toni Soler

pd 1398 El "pla Ortega" per mitjans casernaris

(de la sèrie: arafaunany)

... (aquests dies) s’ha revelat el caràcter autoritari d’un Estat format per una monarquia antidemocràtica, un partit provadament corrupte i postfranquista, un PSOE liquidat moralment i políticament i uns mitjans de comunicació propietat de l’Íbex que són armes de destrucció democràtica. Realment, sota un estat on regeix la deslleialtat al servei d’una cort parasitària, Catalunya no pot existir com a país, no és viable ni tan sols econòmicament.

Suso de Toro

pd 1397 titulars

(de la sèrie: arafaunany)

Un xoc desigual.

El Parlament declara la República i Rajoy respon amb el 155 i eleccions. El govern espanyol cessa Puigdemont, tot el Govern i 141 alts càrrecs...

Rajoy usa el frontisme per justificar el 155: "Espanya té dret a defensar-se".

Puigdemont podria ser detingut a partir de dilluns.

Emoció, llàgrimes i cava: la República desferma la eufòria al Parlament (i al carrer).

Europa s'alinea amb Rajoy i ignora l'estat català. Els Estats Units donen suport al 155 "per mantenir Espanya unida".

La premsa estatal qualifica de "colpista" la declaració.

ARA 28/10/2017

pd 1396 l'alegria i les hores difícils

(de la sèrie:arafaunany)

Sortint de la Ciutadella vaig veure milers i milers de persones felices, emocionades, amb l’ànim festiu que coneixem bé dels carrers... Persones contentes d’haver vist arribar un dia que van pensar que mai arribaria i, alhora, perfectament conscients de la fragilitat de la naixent república... És clar qui posa la il·lusió de futur i qui posa la violència i el to ofès i aïrat, als carrers de Catalunya.

Antoni Bassas 28/10/2017

pd 1395 Adoctrineu

La reflexió (d'un professor d'història de Torremolinos) es feia després que hagués descobert que nou dels seus alumnes segueixen Vox a Instagram.

Es tracta de nois de famílies humils, alguns d’ells bons estudiants, que havien mantingut una relació cordial, fins i tot afectuosa, amb aquest professor, que saben que és gai i d’esquerres. El professor es mostrava consternat que aquests alumnes, educats en democràcia, hagin anat a les urnes per primera vegada per donar suport a un partit d’ultradreta.

Es preguntava com pot haver passat. Per què han votat contra els valors en què els han educat a l’institut. I, tanmateix, el professor admetia haver-los sentit parlar dels immigrants amb menyspreu, posar els ulls en blanc quan a classe es parlava de feminisme o detectar que projectaven una catalanofòbia extrema. Confessa que sempre ho va considerar “chiquilladas”, res de l’altre món, patriotisme mal entès.

El professor –que semblava sincerament desolat– m’ha fet pena, però la seva confessió m’ha esparverat. Com és possible que la xenofòbia, el masclisme o la catalanofòbia li semblessin “chiquilladas”? S’adona, ara, que davant dels seus ulls “estaven creixent feixistes”.

El fil del professor d’història ha rebut una allau de respostes que l'acusen d’adoctrinar els alumnes i que es feliciten perquè aquests nois hagin “pensat per lliure” malgrat això.

I jo us demano a tots els ensenyants que pugueu llegir-me: adoctrineu, sisplau. Adoctrineu en la democràcia i la tolerància, estigueu atents als senyals d’alarma, insistiu a recordar la història. La vostra tasca és imprescindible i és una vergonya que no estigui prou reconeguda ni valorada. Us l’hauríem d’agrair cada dia públicament. Una abraçada d’ànim per a tots i cadascun de vosaltres.

Sílvia Soler

pd 1394 República

(de la sèrie: arafaunany)

La declaració d’independència ha estat emocionant, però estranya... Ha estat una proclamació joiosa, catàrtica, i al mateix temps preocupada... Però no és una proclamació virtual, il·lusòria. És una referència real, dissenyada també -fins i tot si van mal dades- per quedar-se, com un embrió o una llavor, com un horitzó i una crida...

Vicenç Villatoro 28/10/2017

pd 1393 El curt i el mitjà termini

(de la sèrie: arafaunany)

Cal la mobilització total per defensar les institucions, per evitar la violència policial, per evitar més empresonaments i exigir la llibertat dels ostatges (no se’n pot dir d’una altra manera) que estan pagant per tots. Cal una demostració de força que indiqui a Espanya i a Europa que el preu d’ignorar la democràcia catalana és més alt que el preu de respectar-la. En això no ens hi va la sobirania; ens hi va la dignitat, la llibertat dels individus, el valor dels vots. Ens hi va poder mirar a la cara els nostres fills, poder-los dir que som ciutadans.

Toni Soler 22/10/2917

pd 1392 la fam de llibertat dels presos polítics

"La llibertat tard o d'hora també s'obrirà pas a Catalunya. Potser trigarà. Hi haurà més gestos difícils com aquesta vaga de fam. El compromís, la fermesa i la perseverança de tanta gent no seran en va. La lluita per la justícia, la democràcia i la llibertat mai no és en va."

Ignasi Aragay

pd 1391 Espanya prohibeix la realitat

(de la sèrie: arafaunany)

La realitat nacional catalana sempre els ha fet nosa i la solució habitual ha sigut combatre-la o negar-la, amb més o menys fúria segons l’època... La majoria independentista no pot ser i no serà. Punt...

El referèndum no es podia fer. Van fer-ho tot per evitar-lo, fins i tot usar la violència contra ciutadans pacífics. I finalment van negar que s’hagués fet quan ja s’havia fet: òbviament també neguen i ignoren el resultat. La independència no es pot proclamar, i ho faran -ja ho estan fent- tot per impedir que es proclami...

Davant d’això, l’Estat podrà seguir engreixant la llista de presos polítics i repartint estopa al carrer, podrà acorralar entitats i partits, però això no serà vèncer. Això serà imposar-se sobre la realitat, no canviar-la ni fer-la desaparèixer. La realitat independentista seguirà aquí, patint, sí, però carregant-se de més raons i sentiments, com una olla a pressió, fins que torni a vessar de manera imparable, fins que es faci absolutament real i majoritària, més del que ja ho és ara. Fins que la realitat s’imposi.

Ignasi Aragay

pd 1390 ¿Diàleg dins de la Constitució?

(de la sèrie: arafaunany)

Si alguna cosa es pot dir de Catalunya és que fa segles que lluita per ser reconeguda com a nació: que sent i sap que no viurà dignament ni sobreviurà històricament si la governen poders que assetgen la seva identitat i la volen dissoldre en una altra cultura. Per això és tan absurd que li demanin diàleg dins un marc legal que la nega com a nació, com a subjecte polític, com a interlocutor. Si és respectada mínimament, Catalunya pacta. Si és negada, es revolta i, almenys fins ara, sol ser derrotada... però acaba ressorgint.

Albert Pla Nualart

pd 1389 titulars 22/10/2017

(de la sèrie:arafaunany)

Suspenent l'autonomia, cremant l'estat de dret. L'estat de dret ha estat dinamitat. Això comportarà més inestabilitat. Ferran Requejo

Article 155 al quadrat. Si Espanya volia cavar un fossat més profund, ho ha aconseguit amb el 155. Montserrat Tura

Cop d'estat contra la convivència. Josep Pagès

El problema català no es pot resoldre, ha sigut i serà perpetu. Josep M. Colomer

pd 1388 "Seré curioso"

¿De qué se ríe? (Seré curioso) de Mario Benedetti

En una exacta/foto del diario/señor ministro/del imposible
vi en pleno gozo/y en plena euforia
y en plena risa/su rostro simple
seré curioso/señor ministro/de qué se ríe/de qué se ríe
...
tienen sus hijos/ojos de mando
pero otros tienen/mirada triste
aquí en la calle/suceden cosas
que ni siquiera/pueden decirse
...
por eso digo/señor ministro/de qué se ríe/de qué se ríe
...
ustedes duros/con nuestra gente
¿por qué con otros/son tan serviles?
...
aquí en la calle/sus guardias matan
y los que mueren/son gente humilde
y los que quedan/llorando de rabia
seguro piensan/en el desquite
allá en la celda/sus hombres hacen
sufrir al hombre/y eso no sirve

después de todo/usté es el palo
mayor de un barco/que se va a pique
seré curioso/señor ministro/de qué se ríe/de qué se ríe.

pd 1387 les postveritats del discurs de Rajoy

(de la sèrie: arafaunany)

El relat del que ha passat a Catalunya els últims temps difereix molt a Madrid i Barcelona. El discurs amb què el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va justificar l'aplicació de l'article 155 va ser-ne una mostra: veritats a mitges, mentides i una interpretació interessada de la realitat.

Maiol Roger

Tot l'article a: https://www.ara.cat/politica/postveritats-del-discurs-Rajoy_0_1892210869.html

pd 1386 el 155

​(de la sèrie: arafaunanay)​

"El govern espanyol ha emprès el pitjor atac contra les institucions des dels decrets del dictador Francisco Franco."  Carles Puigdemont

 

"Rajoy, amb una enorme irresponsabilitat política, ha traspassat tots els límits. Ha anunciat un cop d'estat de facto, amb el qual pretén escapçar  i apropiar-se les institucions catalanes". 

Carme Forcadell

pd 1385 Quan el dret que preval és el dret de conquesta 2

(de la sèrie: arafaunany)

... Espanya ha de començar a assumir que la “normalitat” ja no tornarà, com a mínim en una generació. I a partir d’aquí ha de decidir quin tipus de relació vol tenir amb un territori que li aporta el 20% del PIB i que la pot arrossegar a l’abisme... L’independentisme té el repte d’explicar que no només la independència, sinó fins i tot l’intent d’aconseguir-la, té un preu, i que aquest no depèn de Catalunya sinó de l’Estat que s’hi juga la supervivència com a superestructura de poder... l’independentisme s’ha de preparar per a un escenari molt més dur del que s’havia previst, on resistir pot ser sinònim de vèncer.

David Miró

pd 1384 Quan el dret que preval és el dret de conquesta 1

(de la sèrie: arafaunany)

... l’Estat no basa el seu poder en el compliment estricte de la llei, com ingènuament potser es pensaven alguns, sinó en la capacitat d’imposar la seva voluntat a través de la força coercitiva, i en últim terme militar. Així com l’independentisme apel·la al dret internacional, Espanya apel·la al dret de conquesta de fa 300 anys, que és, en última instància, molt més efectiu...

David Miró

pd 1383 L'esprit de l'1 d'octubre

(de lla sèrie: arafaunany)

Potser és l’hora de demostrar que, fins i tot sense eines de poder polític real, som prou gent, i prou decidits, per donar a la vella carcassa constitucional un ensurt d’aquells que duren tota la vida. El dia 1, aguantant la violència, vam infligir a la imatge internacional d’Espanya el cop més dur des del franquisme. I seguim aquí. Estudiants, mestres amenaçats, treballadors i empresaris dignes, dones empoderades, pagesos dalt del tractor, avis que exigeixen respecte, pares i mares que no volen deixar de creure que el seu vot és la seva força. I al capdavant -així ho espero- els polítics en qui vam delegar el poder. És hora de fer saber a qui correspongui que lluitarem per un diàleg entre iguals, i que lluitarem amb idèntica determinació si pretenen convertir-nos en súbdits...

Toni Soler

pd 1382 L'esperit de l'1 d'octubre

(de la sèrie: arafaunany)

REPRESSIÓ... el que es prepara és l’extensió de la repressió, la intervenció de l’autonomia, la il·legalització de partits, el segrest de l’escola catalana i potser de TV3, l’únic mur de defensa contra la intoxicació que els mitjans espanyols, convertits en una branca més del poder polític, estan sembrant amb cinisme...

Toni Soler

pd 1381 La tensa espera...

(de la sèrie: arafaunany)

“Assolir la independència -m’assegurava un veterà membre de l’ANC fa uns set anys-, només depèn de nosaltres: si la volem i som majoria, la tindrem”. Tenia raó, ningú ens la regalarà. El que llavors ell no deia ni creia, i encara ben pocs gosen dir, és que demanarà molta més èpica de la prevista i, ni així, està assegurada.

Albert Pla Nualart

pd 1380 Ni l'odi ni la fractura ni el caos que voldrien.

(de la sèrie: arafaunany)

A Catalunya no hi ha ni odi, ni fractura social, ni caos. Els que ho diuen i ho repeteixen són els que ho estan intentant provocar, sense sortir-se’n...I tot perquè no accepten que es pugui fer un referèndum pactat. Tot perquè es veu que la unitat d’Espanya és sagrada i, si cal, es manté a costa de destrossar la societat catalana...

Ignasi Aragay

Nota. Val la pena llegir l'article sencer a:

https://www.ara.cat/opinio/Ni-lodi-ni-fractura-voldrien_0_1888011214.html

pd 1379 El joc de l'oca

(de la sèrie: arafaunany)

Demanar una solució política per resoldre el conflicte entre Catalunya i Espanya, sense mediació externa, en els termes que proposen a Madrid, és ciència-ficció. 900 persones ferides, centenars de persones investigades per desobediència, malversació, rebel·lió o sedició i més de dos milions de ciutadans que van defensar i exercir el dret a vot invaliden qualsevol proposta de retorn a l’ statu quo. La resta és retòrica.

M. Dolors Genovès

pd 1378 Colònia 2

... Què hi ha entre ser estranger i ser de la metròpoli? La colònia. La colònia és nostra, però no forma part del nosaltres... com que no forma part del nosaltres, no cal ni escoltar ni preguntar. Diuen molt sovint que Catalunya no pot acollir-se al dret a l’autodeterminació, perquè no és una colònia. Potser no ho és. Però actuen ben bé com si ho fos...

Vicenç Villatoro

pd 1377 Colònia 1

... les tertúlies nocturnes de la televisió pública espanyola... Es dediquen a fer hipòtesis sobre què pensen, què senten, què volen realment, què els convé, què faran i què deixaran de fer els catalans... sense catalans... parlen sobre ells, els analitzen, els interpreten, els observen... però ni els pregunten ni els escolten. En un cert sentit, és la mateixa lògica de l’“A por ellos”. Els catalans són ellos, no nosotros. Però no els deixem ser estrangers...

Vicenç Villatoro

pd 1376 Normalitzant la violència ... 3

(de la sèrie: arafaunany)

... l’1-O segueix reverberant en l’imaginari col·lectiu... per donar lloc a un cert engrescament. I sembla que ja no són només policies els que volen que els deixin “actuar”. I per què hauria passat, això? Doncs perquè el discurs del poder ho té molt més fàcil que qualsevol altre discurs per fixar el que està permès...

Toni Güell

pd 1375 Normalitzant la violència antisoberanista 2

(de la sèrie: arafaunany)

... la ferotge repressió policial del referèndum català, acompanyada de l’aplaudiment del govern central, del cap de l’Estat i de bona part de l’opinió pública espanyola, constitueix una immensa mostra de comprensió i de disculpa per a qualsevol que vulgui respondre amb brutalitat a aquells ciutadans que manifestin de manera pacífica i cívica que no se senten identificats amb l’estat espanyol, els seus símbols i el seu relat...

Toni Güell

pd 1374 Normalitzant la violència antisobiranista 1

(de la sèrie: arafaunany)

A Espanya, la resposta policial i judicial a la violència de l’extrema dreta voreja sovint la connivència; en tot cas, mai no és prou contundent perquè les expressions d’odi i de brutalitat del feixisme quedin estigmatitzades als ulls de tothom i de manera cristal·lina com un fenomen delictiu o il·lícit...

Toni Güell

pd 1373 Canviar els noms

“Espanya no té un problema d’ultradreta”, comenten en una tertúlia. Ben cert. Perquè Espanya té una fórmula infal·lible per eliminar tots els problemes: canviar el nom de les coses. ¿Tens un grup de gent cantant el Cara al sol mentre fa la salutació feixista? Doncs en dius “ciutadans manifestant-se en contra del separatisme” i ja no tens un problema d’ultradreta. ¿Tens una gent que destrossa bars, trenca mobiliari i crema banderes? En dius “partidaris de la legalitat i de l’ordre” i ja està... És una tècnica fantàstica. Canvies el nom del problema i ja no hi ha problema. ¿Has dit que no hi hauria mai un referèndum? Doncs dius que hi ha hagut un pícnic, encara que hi hagi urnes i paperetes... o dius que els qui demanen més democràcia són colpistes contra la democràcia. És màgic...

Vicenç Villatoro

pd 1372 Música de cassoles

(de la sèrie: arafaunany)

... des de fa cinc anys, els catalans que volen un referèndum senten que els diuen “enemics”, “bojos” i que han perdut el nord diverses vegades cada dia... Espanya ha estat succionada per la bronca, fidel a la seva història. Cap signe espiritual d’haver canviat de mil·lenni...

Gabi Martínez

pd 1371

La certesa és que estem vius... També és una certesa que tard o d'hora deixarem d'existir. Som mortals i en som conscients, som capaços d'anticipar la nostra pròpia mort. En paraules de Joan-Carles Mèlich, "som finits perquè som éssers no solament que morim, sinó que sabem que hem de morir"...

Eva Piquer

pd 1370

Rere tota aquesta revolta catalana,... hi bateguen uns valors -uns ideals- clars i senzills: la voluntat de construir un país plenament i radicalment democràtic i, per tant, més just i lliure. Un país imbuït de l’esperit republicà, és a dir, format per ciutadans compromesos amb la comunitat. Per persones que volen contribuir al bé comú...

Ignasi Aragay

pd 1369

(Avui fa 78 anys de l'afusellament del President de la Generalitat)

"Avui fa 84 anys Lluís Companys va proclamar l'Estat Català des del balcó. Hores després, ell i el seu govern van ser empresonats fins que la victòria del Front popular dos anys més tard els va amnistiar. La història és cíclica. I cal aprendre'n les lliçons."

Carles Ferreira, 16 d'octubre 2018

pd 1368

"Que l'Estat decidís retirar els seus dipòsits de Catalunya i que facilités (i impulsés) la sortida d'empreses és un senyal inequívoc que ho veien perdut. O més ben dit, que ho teníem guanyat. L'error de no defensar la República va ser descomunal."

Catalina Ionescu

pd 1367

“Quina és la sortida del conflicte?”, pregunta la periodista. “No hi ha sortida. Els que volen una solució justa són febles i els poderosos no volen una solució justa"...
la política exterior de les grans potències no es mou per ideals o per principis sinó per interessos cínics i insolidaris. Ens ajudaran si els convé, i llavors ho sabran embolcallar de nobles ideals; si no, no, i no els faltaran valors i ideals que ho justifiquin.

Albert Pla Nualart

pd 1366

(de la sèrie: arafaunany)

... S’ha de tenir molta por per atacar gent indefensa. Tenen por perquè perden, perquè són massa derrotes. La primera, la d’un Estat superb que menysprea tot el que ignora i que no sap gestionar la diversitat que conté, perquè li té pànic, perquè les seves elits són tan inútils que no han sabut transformar aquesta varietat en riquesa... Espanya té por, per això reacciona així... Avui, per mantenir les aparences, ja només li queda la força. Espanya té por, té por de veure com Catalunya té un projecte propi: està tan espantada que no entén res i se sent tan insegura que està disposada, segons els seus dirigents, a tot.

Francesc Serés

pd 1365

(de la sèrie: arafaunany)

Dimarts compareixerà Puigdemont al Parlament... pot dir moltes coses. I n’hi ha d’altres que no les pot dir. Són aquestes: no pot dir que l’1 d’octubre no hi va haver un referèndum. No pot dir que el resultat no va ser aclaparadorament favorable a la independència. No pot dir que la valentia dels que van ser agredits i humiliats no va servir per a res. No pot dir que els vots de la minoria valen més que els de la majoria. No pot dir que qui mana a Catalunya són Fainé i Oliu. No pot dir que les amenaces del Borbó fatxenda fan tremolar un govern democràtic. Perquè si diu qualsevol d’aquestes coses, ens estarà dient a tots que la democràcia és una farsa. I si fa això, després no anirà a parlar, sinó a escoltar i obeir. I els carrers, que seran sempre nostres, no el seguiran.

Toni Soler

pd 1364

(de la sèrie: arafaunany)

...El poble no ha fallat, que no ho tornin a fer els polítics... els resultats del referèndum confirmen que el nombre d’independentistes comptats se situa poc per sobre dels 2 milions, que en calen 3 perquè la independència sigui irreversible i que, si se li dona temps, el nacionalisme espanyol s’ocuparà de tancar totes les vies als que dubten.

Miquel Puig

pd 1363

(de la sèrie: arafaunany)

els que dèieu que la nostra força és la gent teníeu tota la raó del món. No sé si és la nostra única força, però en tot cas és una força sòlida, tenaç, extraordinària... estic segura que resistirem les hostilitats i les pors, el trasbals i l’angoixa, per caminar decididament cap a un futur millor. I no... No crec que la República Catalana sigui un món feliç. Estic convençuda que tindrà defectes i febleses. N’estic tan convençuda com de la necessitat irrenunciable d’intentar-ho. Per dignitat i per supervivència.

La independència pot ser un daltabaix i fa vertigen, però jo trio saltar... malgrat les inseguretats i les pors. La llibertat, de vegades, fa por. Però sempre és la millor opció.

Sílvia Soler

pd 1362

(de la sèrie: arafaunany)

Tristesa, incertesa i orgull
... ningú no em traurà la infinita tristesa que ara se’m menja, així com la indignació i la ràbia. Sort que tot plegat m’ho lenifica el bàlsam de l’orgull. De l’orgull de ser un de tants d’aquest poble admirable que per exercir el seu dret a expressar l’opinió va ser vexat, maltractat i ferit abusivament per una policia que semblava més una canilla de gossos salvatges que una altra cosa.

Narcís Comadira

(Nota de l'amanuense: recomano tot l'article, veure:
https://www.ara.cat/opinio/Tristesa-incertesa-orgull_0_1883211677.html)

pd 1361

Lliures per un dia
Hem descobert que, com ja ens va passar el 1640, el 1714 i el 1931, Catalunya no té la força per decidir en solitari el seu futur polític. Avui tenim un avantatge: una massa de gent amb esperit de servei, sentiment col·lectiu i capacitat d’emetre i transmetre informació. A més d’un sac d’arguments que Espanya, més que nosaltres, s’encarrega d’anar omplint dia a dia; un grup de presos i exiliats que ens recorden que, encara que ho volguéssim, no podem anar enrere. I el record d’un dia en què vam votar lliurement, mentre els poderosos, per una vegada, coneixien la impotència.

Sempre recordarem l’1 d’Octubre, perquè qui tasta la llibertat un sol dia l’enyora la resta de la seva vida.

Toni Soler

pd 1360

(de la sèrie: arafaunany)

El fracàs clamorós en la desarticulació de la consulta, combinat amb el desprestigi internacional de la repressió, va portar a moure la peça del rei, que va ser el segon error en 48 hores, perquè encara va afegir més desprestigi exterior.

Antoni Bassas

pd 1359

(de la sèrie: arafaunany)

Abans unida que democràtica, abans empobrida i lligada que rica i inclusiva. Així pensa aquell de qui esperem un gest de diàleg, ara que ha comprovat que, per segona vegada (la primera va ser el 9-N del 2014), els catalans han votat contra els seus desitjos...

Antoni Bassas

pd 1358

Titulars:

"L'Estat insta Torra a dialogar dins la llei i ell reivindica l'1-O"

"El CGPJ (Consell General del Poder Judicial) no investigarà el xat dels jutges perquè ha prescrit. L'organisme empara els seus comentaris en la llibertat d'expressió."

"El Suprem rebutja investigar Casado pel cas del màster. La sala veu possibles tractes de favor però sense responsabilitat penal."

"L'Espanya nacionalista. Falange i Govern. 1938"

ARA, 29-9-2018

pd 1357

(de la sèrie: arafaunany)

El terrible guardià d’aquesta presó és el nacionalisme excloent: l’espanyolisme... el que ha fet perdre a Espanya tots els trens de la modernitat, el que ha sustentat 40 anys de dictadura i ara dona majories al PP. Està fet d’odi a la diversitat i només crea identitat negant la dels altres. L’administren les estructures de poder perquè qui odia el divers és més dòcil amb el cacic corrupte.

Albert Pla Nualart 1-O-2017

pd 1356

(Nota de l'amanuense: avui excepcionalment no és un paper,sinó un diari personal)

 

La manifestació d'ahir em va deixar un regust agredolç. Dolç perquè hi havíem molta, moltíssima gent, com diu un meu amic: "potser la mani més gran feta en dia feiner" però agre pels encaputxats, caratapats i/o violents. Els que es van posar a la "seva" alçada cridant "a por ellos" i els que en definitiva van fer que si l'1-O-17 vam guanyar, l'1-O-18, em temo, que hem perdut.

L'amanuense

pd 1355

Reprimir l’1-O amb mètodes que recorden la dictadura està donant ales al sobiranisme. Acabi com acabi, l’1-O marcarà un abans i un després. El que era independència és democràcia. El que era autogovern, república. El que era una quimera, un clam massiu per la dignitat. El sobiranisme s’està ampliant socialment perquè porta la bandera del dret a decidir, perquè és avantguarda democràtica, perquè és republicà, perquè s’ha sabut desmarcar del nacionalisme insolidari, burgès i etnocèntric...

Albert Pla Nualart 1-O-2017

pd 1354

(de la sèrie: arafaunany)

... el referèndum tindrà conseqüències polítiques profundes. Una, principalment: canvia la situació de Catalunya com a país. La societat catalana, exercint la seva sobirania, es constitueix com a nació política en aquesta jornada, i ho fa afirmant-se amb serenitat i capacitat, contra ningú però enfront d’un estat que pretenia reprimir-la. Avui és el dia de la ciutadania catalana, que funda una nació nova. A partir de demà serà el temps dels seus polítics, que hauran de gestionar una cosa tan forta i complexa com el que deixa aquesta jornada.

Suso de Toro

pd 1353

(de la sèrie: arafaunany)

l’estratègia que ha tirat endavant l’estat... ha fracassat, i si ha fracassat és perquè la societat catalana ha vençut.
L’estratègia política autoritària i militarista que es basava a utilitzar la força de l’Estat contra una demanda política s’ha estavellat contra la societat catalana. El que volia ser una temible amenaça ha sigut derrotat per una resistència tranquil·la de gent sense por. El ridícul de l’abusador humiliat davant del món és total...

Suso de Toro

pd 1352

Només ens queda una sola solució. Nosaltres. Aquest milió indefectible que cada any surt a manifestar-se. I l’ANC i la CUP i els CDR. Res més... Només el poble. S’ha dit infinitat de vegades. I és així. I desobediència, esclar, vaga general. Aturar el país fins a fer trontollar l’economia d’Espanya i d’Europa. Només això ens pot salvar. És un risc, evidentment, és el risc que ens salva. ¿Estem disposats a patir? La pregunta és aquesta...

Narcís Comadira

pd 1351

Ciutadanes, a les urnes!

L’1 d’octubre del 1931, fa 86 anys, les Corts de la Segona República van aprovar el dret a vot de les dones després d’un memorable discurs de Clara Campoamor. “Jo em sento ciutadana abans que dona, i seria un profund error polític deixar-nos al marge d’aquest dret”. Dos anys després, el novembre del 1933, unes noies acudien exultants a les urnes per primera vegada.

pd 1350

Celestino Corbacho... va participar en  un míting de Ciutadans de presentació de la plataforma España Ciudadana, a la qual s'ha sumat. Quan al gener va abandonar el PSC, va negar taxativament l'opció de fitxar per Ciutadans...

pd 1349

(de la sèrie: arafaràunany)

I els mèdia també van entonar "A por ellos".

Els gran mitjans espanyols fan pinya contra l'1-O amb un relat que fracassa estrepitosament a Catalunya.

Àlex Gutièrrez

pd 1348

(de la sèrie: arafaràunany)

Espanya és una mal alumna de la seva pròpia història.

Xavier Díez

pd 1347

(de la sèrie:arafaràunany)

La jornada de l’1-O serà el que estava predestinada a ser: una mobilització sense precedents. O si es prefereix: una Diada a escala de tot Catalunya.

La celebració de la tradicional festa de l’Onze de Setembre, amb epicentre a Barcelona, es convertirà aquest 1 d’octubre en un alçament popular per expressar la reprovació al govern de Mariano Rajoy.

Ernesto Ekaizer

pd 1346

Ens calen polítics?
Fa tota la sensació que la crisi va aparèixer sense que la política pogués fer res per evitar-ho, i que la recuperació va arribar sense intervenció política o fins i tot, en el cas català i espanyol, malgrat la inoperància de governs bloquejats per qüestions extra-econòmiques. Costa no preguntar-se per a què serveix la política.

Toni Soler

pd 1345

 (de la sèrie: arafaràunany)

"El diàleg pressuposa la llibertat: l'amo no dialoga amb allò que és seu; com a molt s'hi comunica."

Miquel Puig

pd 1344

(de la sèrie: arafaràunany)

He vist mitjans mentir fins a desbordar Orwell.
He tornat a veure que l’enaltiment del feixisme i les agressions dels feixistes als carrers i a les xarxes surten a Espanya, aquests dies com gairebé sempre, de franc.
He vist mitjans espanyols anomenar “ciutadans amb banderes espanyoles” els ultres de diverses concentracions.
He vist membres de les forces de seguretat de l’Estat aplaudir simpatitzants que els feien la salutació feixista...

He vist confirmar-se que el govern del PP havia muntat una policia secreta per perseguir adversaris polítics.
He vist que s’intentava fer recaure la querella contra els manifestants del 20-S en el jutge que engarjola titellaires.

Toni Güell, 30/09/2017

pd 1343

(de la sèrie: arafaràunany)

... tornar a la calma i a la tranquil·litat d’abans s’hauria de fer renunciant a la nostra llibertat per expressar-nos, tornant a callar per no discutir-se amb ningú, recuperar aquella docilitat que ens feia mansos. Potser era més còmode, no dic que no. Però ens ha estat donat el privilegi d’intentar canviar les coses i, malgrat el neguit i la inquietud, malgrat el pes de la responsabilitat, trio la llibertat de pensament, el coratge i, sobretot, sobretot, la dignitat.

Sílvia Soler

pd 1342

de la sèrie:arafaràunany)

... si exigim el dret a decidir el nostre futur no és pel que ens va passar ahir sinó perquè, en el present, tenim consciència d’existir com a poble, perquè tenim la voluntat de construir el futur, perquè així ho hem dit i repetit, perquè ens sentim ciutadans d’un país diferent (ni millor ni pitjor, diferent) i, sobretot, perquè estem segurs que podem governar-nos millor amb un estat propi, republicà i democràtic. És una voluntat que sorgeix més de la raó que del sentiment, i per això apel·la més al present que al passat.

Josep M. Salrach

pd 1341

(de la sèrie: arafaràunany)

... El futur no es construeix des del passat. La nostra raó en el present no prové d’haver-ne tingut en el passat. L’autodeterminació que reclamem no ha de venir del fet d’haver estat Catalunya un país ocupat el 1714, sinó del fet que avui no ens sentim bé a Espanya, i del fet que ens reconeixem a nosaltres mateixos com a nació, amb capacitat i voluntat de decidir...

Josep M. Salrach

pd 1340

(de la sèrie: arafaràunany)

L’humor no és una arma, és una armadura...
(l'1-O)... Serà molt divertit si tot va bé. I al cap de dos dies, això sí, tornarem a la normalitat i tornarem a ser els catalans avorrits, ensopits, ordenats, garrepes i puntuals que sempre hem sigut. Ara, ballem amb els desconeguts.

Empar Moliner

pd 1339

(de la sèrie: arafaràunany)

Un exquisit avui i un brillant demà (2) 

Si hem tingut la grandesa d’arribar fins avui, tinguem la saviesa de posar els fonaments del futur amb un honorable demà.

Antoni Bassas

pd 1338

​(de la sèrie: arafaràunany)

Un exquisit avui i un brillant demà​

I​ ​bé, és demà. Sabem qui tenim al davant. Algú tan potent que ha arribat a clausurar l’espai aeri de Barcelona però tan transparent que fa vergonya aliena comprovar que ho fan perquè no es puguin captar imatges aèrie​s...​​ ​És demà i sabem què s’espera de nosaltres.​.. És demà però va començar fa segles... Avui i demà seran dies per extremar l’exquisidesa en els gestos, les paraules i els actes. No tan sols perquè el món ens miri, sinó també perquè els catalans continuarem sent una societat diversa.

Antoni Bassas  ​​

pd 1337

(de la sèrie: arafaràunany)

Hi aniran els pagesos, els bombers, els estudiants, els científics, els escriptors i els jubilats, emulant, sense voler, el nostre plat més famós: l’escudella barrejada. Hi van, en definitiva, tots els que fins ahir estaven apuntats al club de l’individualisme. Jo també, allà enmig. Deu ser aquesta, la definició de poble.

Empar Moliner

pd 1336

Ressuscitar la diversitat, tornar el gust al tomàquet i salvar el gel àrtic, en canvi, passa per deixar de fer el carallot exhibint la intimitat a Facebook, Twitter i Instagram; passa per refer les comunitats des d’una comunicació tan profunda i sensual com analògica (sense renunciar mai a uns avenços tecnològics que, un cop païts i socialitzats, sempre humanitzen).

Albert Pla Nualart

pd 1335

Si colonitzar vol dir carregar-se els territoris salvatges, fer turisme és un pas més: vol dir destruir tot el que té de genuí, de divers, el món colonitzat... La desaparició de “l’estranger”... és també la desaparició dels tomàquets que tenen gust -els de km 0-, de les botigues de barri -engolides per Amazon- i de tantes coses que nodrien i articulaven les comunitats on ens vam fer grans...

Albert Pla Nualart

pd 1334

(de la sèrie: arafaaràunany)

Als tricornis (2) (ara que tornen)
Sé que alguns de vosaltres ens odieu de veritat. Sé que potser us fem fàstic perquè potser ens veieu com una “massa informe despersonalitzada”. Som “els catalans”. O “els catalufos”. És fàcil odiar... un poble amb altres costums o amb altres ànsies. Però sé també que alguns de vosaltres veniu sense prejudicis, o amb pocs...
Jo espero que un de vosaltres, un de sol, del segon grup, es miri amb ulls nets el carrer. Que es miri les tietes amb l’entrepà. Que es miri els estudiants de la universitat cantant Boig per tu a una reportera de la tele, fent el millor gest revolucionari que he vist mai. Que es miri els voluntaris repartint entrepans. Que es miri els joves tatuats agafant iaies del bracet...

Empar Moliner

pd 1333

(de la sèrie: arafaràunany)

Carta a Miquel Iceta.
... Me l’hauria imaginat liderant amb orgull els catalans que volen votar i que volen votar que no... me l’hauria imaginat denunciant, amb la seva retòrica brillant, la paradoxa en què ens trobem: que el referèndum és il·legal perquè no s’ha pactat i que no es pot pactar perquè és il·legal... A Catalunya hi ha molts socialistes que creuen honestament en el dret a decidir, en el referèndum com a única solució del problema, i que no s’haurien imaginat no poder-ho defensar a dins del PSC.

Albert Om

pd 1332

(de la sèrie: arafaràunany)

Ara sí: estem fent història...
Estem tornant a lluitar i estem tornant a sofrir... La llibertat costa molt de guanyar... Normalment els pobles sobreviuen, la gent treballa, estudia, s’enamora, viatja, compra, dorm i menja. Els més desperts somien, els més ambiciosos ostenten el poder. I poca cosa més. Però a voltes, excepcionalment, es produeix una catarsi col·lectiva, i molts aparquem les nostres vides més o menys plàcides, més o menys difícils, i ens impliquem en una causa comuna... Ens lliga alguna força invisible, potser un vell déu de la llibertat, potser l’autoritat que ens dona haver fracassat moltes vegades i haver sobreviscut, tossudament. Potser la dignitat dels que ens han precedit o la il·lusió dels nouvinguts. Perquè res no neix i res no mor: tot ve de lluny i tot va més enllà, com una fràgil cadena humana. La cadena de la història. Que la sort ens acompanyi.

Nota: Pots llegir tot aquest article de l'Ignasi Aragay a:
https://www.ara.cat/opinio/Ara-fent-historia_0_1875412482.html

pd 1331

(de la sèrie: arafaraunany)

M’ha impressionat el gruix de les cassolades en molts llocs del país. Equivocat, les veia com una forma de protesta residual, primitiva. Les cassolades no tenen una explotació mediàtica brillant, no tenen foto de portada, no llueixen gaire a la tele... No les senten ni Merkel ni Rajoy, tampoc Puigdemont... Potser precisament gràcies a aquest caràcter primari, essencial: la cassolada és una manera pura de protestar i desfogar-se... una manera de dir-se els uns als altres: no estem sols, n’hi ha uns altres que potser no es veuen,... que estan emprenyats com tu. Paradoxalment, la cassolada és la majoria silenciosa que es posa a fer soroll... Poden requisar les paperetes, les urnes i els cartells. No podran requisar mai les cassoles.

Vicenç Villatoro

pd 1330

(de la sèrie: arafaunany)

Als tricornis
Jo espero que un de vosaltres, un de sol,... es miri amb ulls nets el carrer
... Mira’ns tu, sisplau, perquè us diuen mentides. Mira’ns. Obre els ulls, perquè potser mai més veuràs una revolució igual. I explica-ho tu, perquè a tu els espanyols t’escoltaran i et creuran, i potser, després que Catalunya se’n vagi, es pot també salvar Espanya de reis i de corruptes o de tot a la vegada.

Empar Moliner

pd 1329

"La llibertat mai no és segura del tot"

Ursula K. Le Guin, ELS DESPOSSEÏTS

Nota de l'amanuense: Avui em permeto recomanar aquest llibre que acabo de llegir i poso aquesta frase com a petit homenatge a la seva autora, morta el gener d'aquest any.

pd 1328

(de la sèrie: arafaunany)

Una periodista de Canal Sur que dimecres va contemplar amb els seus propis ulls la concentració davant la seu d’Economia em deia que el que més la va impressionar és que “hi havia pares i mares que hi havien portat els seus fills”. Vaig recordar-li que en tots aquests anys de manifestacions familiars de milions de persones no s’ha llençat ni un paper a terra. No, allò no va ser una manifestació “tumultuària”, però el govern espanyol necessita repetir la mentida perquè el fiscal ens acusi a tots de sedició i l’opinió pública espanyola s’empassi l’estat d’excepció... Quina por que tenen a les urnes i als somriures.

​Antoni Bassas​

pd 1327

Reflexions davant la caca fresca (i 2) per Albert Pla Nualart
El civisme només avança on es conspira socialment per reprimir l’incívic, on només es crea norma si es pot fer complir, perquè s’ha entès que la norma que s’incompleix impunement soscava la convivència.
Davant la caca fresca, hem de denunciar el "bonisme" -ignorant o demagog- que afirma: “Això és un tema d’educació i no de repressió”...

pd 1326

Reflexions davant la caca fresca, per Albert Pla Nualart
...
El civisme només impera on ser incívic no surt gratis. Davant la caca de gos, un ajuntament pot fer dues coses: gastar diner públic per recollir-la o gastar-lo també, i sobretot, per multar qui no la recull. Però el votant tendeix a castigar el polític que multa (sobretot als pobles) i això crea un cercle viciós: el governant no multa, menys gent recull la caca i cal més gent per recollir-la. Cometem la gran estupidesa de criar incívics malcriant-los, subvencionant-los.

pd 1325

Abans sí que estàvem bé
... No hem demanat res més que dirimir què vol la majoria. La majoria –ho diu el CEO– vol la independència. I no la vol per odi a ningú, la vol perquè hi té dret...
Diuen que no som un sol poble i és cert. Entre nosaltres hi ha gent que vol, desitja, se sent satisfeta que els Jordis i els líders independentistes siguin a la presó i a l’exili. Hi ha gent que odia el nostre folklore, escriptors (vius) i cultura en general (en diuen “cultureta”).

Empar Moliner

pd 1324

Se io avessi una botteguccia / fatta di una sola stanza
vorreu mettermi a vendere, / sai cosa? la speranza.

"Speranza a buon mercato!" / Per un soldo ne darei
 ad un solo cliente / quanto basta per sei.

 E alla povera gente / che non ha da campare
 darei tutta la mia speranza / senza fargliela pagare.

Gianni Rodari

(Possible traducció no poètica per si algú no ho entén:
"Si tingués una botigueta/ feta d'una sola estança
voldria posar-me a vendre/ saps quina cosa?... l'esperança.
"L'esperança és barata"/ Per un cèntim donaria
a un sol client/ el que necessita per ell.
I a la pobre gent/ que no tenen res per viure
Donaria tota la meva esperança/ sense fer-li pagar res.)

pd 1323

Quan algú et diu que “abans” no estàvem enfrontats i vivíem molt feliços s’oblida que quan es van petar l’Estatut no va dir res... “Tan bé que estàvem abans”, deia el meu pare. Perquè abans jo no protestava.

Per estar bé “tots” vol dir que una part del “tots” (que és la de sempre) ha de callar (com sempre). “Tan bé que estàvem” no. “Tan bé que estàveu”

Empar Moliner

pd 1322

(de la sèrie: arafaunany)

El 4 de febrer, al carrer Arimon de Sant Gervasi, hi va tenir lloc una cerimònia singular al voltant d’un arbre. No sé si els barcelonins som del tot conscients de l’abast i importància d’aquell senzill gest de memòria local. En una part de la parcel·la alliberada de la pressió immobiliària, les autoritats municipals descobrien una placa on es llegeix: “Isabel Núñez (Figueres, 1957 - Barcelona, 2012). Escriptora i activista social, va lluitar per la salvació d’aquest ginjoler bicentenari”.

ITZIAR GONZÁLEZ

pd 1321

Guia per reconèixer un estúpid: - no s'interessa pel coneixement. - és feliç en les seves limitacions. - no aprén res de nou, es repeteix. - li agrada el que és superficial i parla sense saber de què parla. - usa les paraules sense parar esment en el sentit (si el coneix).

SANTI F. NADAL

pd 1320

(de la sèrie:arafaràunany)
recordem Espriu: “Bevíem a glops / aspres vins de burla / el meu poble i jo. / Escoltàvem forts / arguments del sabre / el meu poble i jo. / Una tal lliçó / hem hagut d’entendre / el meu poble i jo. / La mateixa sort / ens uní per sempre: / el meu poble i jo. / Senyor, servidor? / Som indestriables / el meu poble i jo. / Tenim la raó / contra bords i lladres / el meu poble i jo. / Salvàvem els mots / de la nostra llengua / el meu poble i jo. / A baixar graons / de dol apreníem / el meu poble i jo. / Davallats al pou, / esguardem enlaire / el meu poble i jo. / Ens alcem tots dos / en encesa espera, / el meu poble i jo."
Així hem d’estar... en encesa espera.

Sílvia Soler

pd 1319

(de la sèrie: arafaraunany)

... encara que vencin, encara que l’estat actuï com una piconadora i ens aixafi, Espanya com a país també n’haurà sortit seriosament damnificada. Tindran un estat sense separació de poders, amb uns mitjans de comunicació manipulats i atrinxerats, amb una part de la població lobotomitzada i l’altra meitat avergonyida de pertànyer-hi.

Sílvia Soler

pd 1318

(de la sèrie: arafaraunany)

No hi ha hagut ni un sol intent de convèncer. Només volen vèncer. I potser ho aconsegueixen: lluitar sense escrúpols et fa més fort. I més bèstia. Jo, amb el meu fragant i lluminós lliri a la mà, em pregunto: ¿volen mantenir sota el seu domini una Catalunya vençuda, esclafada i, més que possiblement, rabiüda? Quin interès hi tenen, tret del més roí (l’econòmic) i el més patètic (l’orgull)?

Sílvia Soler

pd 1317

(de la sèrie: arafaunany)

Molts ... farem l’impossible per votar l’1-O encara que només hi veiem el precari graó d’un llarg ascens. L’endemà, s’hagi celebrat o no el referèndum, “la llei” seguirà sent espanyola i caurà implacable sobre els que l’hagin desafiada. Però els unionistes que apaguin aquella flamarada no podran apagar la seva brasa. No hi ha enemic més difícil per als que ens voldrien súbdits que els escèptics autocrítics que no perden la dignitat. Es fan tan poques il·lusions que és impossible desmoralitzar-los.

Albert Pla Nualart

pd 1316

(de la sèrie: arafaunany)

El pensament màgic fa una gran flama, però sol ser foc d’encenalls. La dignitat és molt més discreta, però manté la brasa i es torna a encendre quan bufa un vent favorable... L’aspiració d’aquest país a manar-se a ell mateix clava les arrels en la història i és tan irrenunciable com la voluntat de seguir sent. Si la pretensió unionista és que es deixi de sentir nació, ha fet més d’un segle tard.

Albert Pla Nualart

pd 1315

(de la sèrie: arafaunany)

En la vida, i sobretot en la vida pública, hi ha poques coses pitjors que no adonar-te que el teu temps ha passat i la realitat et commina a retirar-te a casa. Si no te n’adones, o no ho vols acceptar, aleshores et converteixes en una caricatura de tu mateix, en algú a qui el delit de seguir essent protagonista contra tota lògica i tota evidència fa resultar patètic.

Joan B. Culla

pd 1314

(de la sèrie: arafaunany)

Quatre mites caiguts de règim del 1978
El procés sobiranista ha fet caure molts mites sobre la democràcia construïda en les cendres del franquisme... (1). Els drets fonamentals estan assegurats. Fals. (2) L’autogovern és un dret i no és reversible. Fals. (3) Les estructures de l’Estat s’han democratitzat i oxigenat en aquests últims 40 anys. Fals i (4) L’accés a una informació objectiva està assegurat a Espanya perquè els mitjans són independents. Fals.

David Miró

pd 1313

(de la sèrie:arafaraunany)

"la força coercitiva d’un Estat que va a la recerca de cartells i urnes per impedir l’acte concret de l’1d’octubre, sense comprendre que finalment, passi el que passi, Espanya ha perdut Catalunya"

Esther Vera

pd 1312

(de la sèrie: arafaunany)

hem d’assaltar un sistema de partits i grans corporacions que han convertit la política en un afer privat... Necessitem temps per recuperar la dimensió política com a dret i deure irrenunciable... Si no desaprenem a ser consumidors i tornem a aprendre a ser ciutadans, serem cruelment castigats: morirem sentint-nos menys humans en la intimitat del jo després d’una vida ignorant el nosaltres.

Albert Pla Nualart

pd 1311

(de la sèrie: arafaunany)

"El temps que dediquem a triomfar aïllats -a intentar ser més rics i famosos competint amb els altres-és un temps que restem de triomfar socialment...
Ens hem proposat canviar d’horaris per tenir més temps... Cal esperar que les reunions de pares o les assemblees de barri estiguin plenes; que revifi l’associacionisme, que es reobrin els ateneus i reneixi el somni republicà."

Albert Pla Nualart

pd 1310

Fer coses. Els catalans fem coses, diuen. "Cosa és una paraula molt maca"(vaig dir jo) "Sí, perquè vol dir moltes coses" (va respondre Josep M. Espinàs). És una paraula vaga, però també és versàtil i poc pretensiosa. Fer coses i fer-les tan bé com sapiguem és, crec, un gran objectiu vital. Les coses que fem ens defineixen més que cap altra cosa.

Eva Piquer

pd 1309

(de la sèrie: arafaunany)

"Pensem en la política? No diré que no si l’entenem com un espectacle que ens entreté i fastigueja alhora, que ens fa sentir més honrats que “tots aquests xoriços”. Però, en el sentit d’Alain o de Weil, pensar en la política vol dir fer-ne, comprometre’s. Quan Aristòtil ens defineix com a animals polítics, també ens està dient que sense política no som humans"

Albert Pla Nualart

pd 1308

(de la sèrie: arafaunany)

"l’historiador del futur que estudiï el nostre present tindrà molt clar què destruïa la nostra civilització: els valors segregats per un sistema econòmic que ens incita a pensar des del jo i a ignorar el nosaltres."

Albert Pla Nualart

pd 1307

(de la sèrie: arafaunany)

Deia Alain, el gran professor de filosofia de la millor cultura francesa de la primera meitat del segle XX, que “cal pensar en la política, perquè, si no hi pensem prou, serem cruelment castigats”... És un càstig que l’autoritarisme populista guanyi terreny a la democràcia.

Albert Pla Nualart

pd 1306

(de la sèrie: arafaunany)

"Quan es té la legalitat en contra cal guanyar la batalla de la legitimitat... La legitimitat també s'ha de guanyar, tant a nivell intern com internacional. Després d'aquesta data (1-O) res serà com abans."

Ferran Requejo

​

pd 1305

(de la sèrie: arafaunany)
"No hi ha ceguesa política més gran que no haver intentat seduir la població catalana amb una bona oferta de finançament i de respecte lingüístic... no hi ha hagut un intens diàleg, negociació, flexibilitat, comprensió, empatia i lliure expressió, i sí manca de retòrica, histrionisme, repressió i insults... han imperat la por, la covardia, la demagògia, la mentida, l’amenaça i el pànic a parlar dels motius de fons..."

Vicenç Fisas

pd 1304

(de la sèrie: ara fa un any)
"és un problema que té una naturalesa política, i no purament sentimental, com de vegades es diu. Per tant, el que cal analitzar no és per què “no ens estimem” sinó per què no ens sentim identificats amb un projecte polític molt tancat en si mateix, Espanya, en el qual molta gent no només no se sent còmoda, sinó que ja li provoca urticària i li és aliè."

Vicenç Fisas

pd 1303

(De la sèrie: ara fa un any)

"Quan a un estat, en aquest cas l’espanyol, se li presenta un repte d’aquesta magnitud, el primer que hauria d’entendre és que no s’enfronta a un president de la Generalitat embogit o a un grup reduït de persones que s’han transformat en radicals i enganyen tot un ampli sector de la població -que de cop i volta s’han convertit en xais obedients- sinó a una realitat: i és que a Catalunya hi ha uns dos milions de persones que volen separar-se d’Espanya, i que tenen criteri propi."

Vicenç Fisas

pd 1302

Un dels vicis que ha arrelat fortament consisteix a treure del seu context temporal les accions dels homes i de les societats del passat –sobretot si són catalans–. És així que resulta impossible ni tan sols crear una mitologia sòlida que ens reuneixi en un lloc comú. Hem de suportar aquest revisionisme “políticament correcte” de la història. Exasperant.

Xavier Roig

pd 1301

Hi ha un plaer inconfessable i reconfortant en el fet de presenciar la decrepitud d'aquells que ho han tingut tot. Trobo que ens allibera de l'esforç per intentar tenir-ho nosaltres i ens foragita l'enveja per no haver estat capaços de destacar mai en res.

Albert Om

pd 1300

Avui el món és clarament un lloc més hostil. Els governs, impotents per la pèrdua de sobirania i la pressió dels problemes sobre els quals no tenen control, opten per incentivar la por i per limitar-se a dir als seus ciutadans a qui han de culpar dels seus problemes.

Judit Carrera

pd 1299

(de la sèrie: ara fa un any)

"no sé on són tots aquests (suposats) centenars de milers de persones (que diuen voler un referèndum per votar no). No els sento enlloc. A part d'algunes excepcions que es poden comptar amb els dits de la mà, ¿realment hi ha algú?

La meva sospita és que no. Són persones que han optat, de manera molt respectable, pel dret a NO decidir."

Albert Om

pd 1298

"La docència de la llengua té un altre front molt més sagnant: el que permet des de fa uns anys ensenyar català a secundària sense haver de tenir ni acreditar la competència necessària per fer-ho... estem a les portes que les nombroses promocions que van aconseguir places en aquesta especialitat al voltant del 1980 es jubilin també en massa, i per tant entrin en massa, com a professors de català de les noves generacions, docents que no tenen ni els coneixements ni la motivació imprescindibles per afrontar amb èxit el que ja és, per als més competents i motivats, un autèntic repte."

Albert Pla Nualart

pd 1297

https://www.ara.cat/opinio/LEspanya-invertebrable_0_1820817942.html

"Si jo fos nacionalista espanyol -és a dir, si aspirés a fer de l’Estat una única nació amb una única llengua- em plantejaria què explica l’èxit de França i el fracàs d’Espanya. Perquè, és cert, el Procés pot acabar sent l’enèsim fracàs dels catalans per assolir un alt nivell d’autogovern, però ho serà -en tot cas- fins a la pròxima. Per contra, el projecte de fer real el mite de l’Espanya uninacional està perdent els últims trens en un context de globalització que buida de sentit i contingut els estats nació."

Albert Pla Nualart