dilluns, 2 d’octubre del 2017

pd 1128

​ARA dissabte, 17 de juny del 2017
SENSE COMPLEXOS
​Empar Moliner
El fiscal general de l’Estat, que té un cognom predestinat (es diu Maza), ha dit unes paraules que m’apresso a reproduir mentre contemplo la planta pebrotera que tinc, ufana, a la taula on escric: “La fiscalia actuarà sense complexos contra els voluntaris del referèndum de l’1 d’octubre si considera que s’incompleix la llei”. De moment, però, ha advertit que això és (atenció a la frase) “una mera hipòtesi que no s’ha produït”. Naturalment, amic. Una hipòtesi no pot haver-se produït perquè llavors ja no seria una hipòtesi.
Sense complexos. Em sorprèn que digui “sense complexos”, perquè, sincerament, si una cosa no té el govern d’Espanya són complexos a l’hora d’actuar. No n’ha tingut mai. ¿Que s’ha de declarar la guerra de l’Iraq? Sense complexos. ¿Que s’han de posar els peus a la taula del president dels Estats Units, perquè allà on vas fes com veuràs? Sense complexos. ¿Que s’ha de dir que el Prestige són uns fils de plastilina? Sense complexos. ¿Que s’ha de dir que la corrupció del PP són casos aïllats? Sense complexos. ¿Que s’ha d’enviar l’Ana Botella a parlar en anglès per provar de dur els Jocs Olímpics a Madrid? Sense complexos. ¿Que s’ha de pagar per no acollir refugiats? Sense complexos. ¿Que el Banc d’Espanya diu que dona per perduts (per perduts!) 39.542 milions públics del rescat a la banca? Sense complexos. ¿Que s’ha de firmar un acord amb en Florentino Pérez perquè, si la guingueta petroliera que ens ha muntat no funciona, l’home cobri? Sense complexos. ¿Que s’han de pagar “favors” als països, com admeten, perquè malparlin del referèndum de Catalunya? Sense complexos...