LLATINOAMERICANA 1999
PER QUÈ SEGUIM AIXÍ?
Agenda Llatinoamericana. Editorial
Anem arribant a la fi del segon mil·lenni. Amb la modernitat i la postmodernitat a sobre, globalitzats en la comunicació i en ple imperi (caduc) del neoliberalisme...
Aquesta és hora de definir-se: seguim o no seguim?... La utopia ja és, com ens diria irònicament Galeano, un "cavall cansat"? En baixem, doncs? Podem seguir somniant amb una societat justa, igualitària, fraterna? Enterrem en l'oblit la sang dels nostres màrtirs? El
vertader Déu, la vertadera religió, la vertadera Església de Jesús,
poden tolerar el tancament, la por, la desesperança, la insolidaritat,
la transigència, la claudicació...?
...
...
El que fou substancialment vàlid ahir, continua essent vàlid avui i ho serà demà.
Hi creiem o no hi creiem, en la justícia, en l'alliberament, en la
fraternitat universal? Ho creiem o no ho creiem, que és possible una
altra societat? Ho creiem o no ho creiem que la humanitat és la filla
del Déu de la vida i de l'amor?
...
...
El paradigma major continua essent, per a tots els compromisos, una humanitat justa, lliure, solidària, que respongui, en la nostra fe cristiana, al paradigma últim del Regne. "Cultivar la justícia i les roses", diria el poeta peruà; no pas substituir la justícia per les roses...
En
aquest ambient de canvi i sota aquest clima de perplexitat, les
certeses més grans han de ser més radicalment assumides, més clarament
promulgades, viscudes amb una passió més gran. Prescindint potser dels
aplaudiments... Sense claudicar davant del pensament feble i la postura light, que acaben essent dictatorialment postura i pensament únics.
Grans perplexitats, però més gran encara la certesa. Com més densa és l'obscuritat, més necessari és "donar raó de la pròpia esperança".
Seguim així, doncs, perquè la història segueix i perquè amb la història segueix el Regne.
