dimecres, 22 de març del 2017

pd 972

​LA VANGUARDIA 23 de febrer del 2010

RECUPERAR EL CONTROL (i 2)
Antoni Puigverd​

​(continua...)



Potser la crisi ha vingut també per recordar-nos fins a quin punt havíem oblidat el significat d'algunes paraules de les que en altres èpoques se'n va fer us i abús: abnegació, paciència, acceptació, renúncia.
... Amb el triomf de l'individualisme, l'abnegat
es convertí en boig o masoquista. Ara és inconcebible que algú renunciï a tot el que té o desitja per tal que algú altre pugui tenir-ho. Però pel camí del menyspreu d'aquesta virtut, oblidem la felicitat que els abnegats genuïns obtenien... la felicitat del despreniment que coneix qualsevol pare, mare, amant o amic que no confongui amor amb possessió...
Hem cregut que en la possessió estava la felicitat. No m'estranyaria que aviat redescobríssim les possibilitats de la renuncia.
I les de la paciència...
Diuen els moralistes que la crisi ens ensenyarà a sacrificar-nos i a prescindir de moltes coses que no necessitàvem. Segurament. Però seria millor capgirar-ho, com feia la meva àvia... "Me n'estic", repetia tranquil·lament. No per avarícia; sinó per no ser-ne depenent. Renunciar no és exactament la paraula. Tampoc prescindir. I molt menys sacrificar-se. La paraula és autodomini.