AVUI, 24 de juny del 2006
ESGLÉSIA I CATALUNYA
Isabel-Clara Simó
Ara que estem en ple frenesí de la declaració de renda, convé recordar que el col·lectiu Església Plural de Barcelona ens anima a no posar una creu en l'apartat on se'ns pregunta si volem contribuir a les despeses de l'Església i sí allà on diu que volem invertir aquests diners en fins socials. El raonament que empren és ben senzill: mentre
hi hagi una emissora com la COPE, que es manté gràcies als esforços
tributaris dels creients, i que és hostil i bel·ligerant amb els
catalans, ens hem de negar a donar a l'Església el nostre suport econòmic.
Església Plural també diu que si paguem per a fins socials estem contribuint al veritable esperit cristià,
i, a més, ens recorda que el govern espanyol té un acord amb el Vaticà
per tal de sustentar l'Església espanyola. La conclusió és que ningú hi surt perdent i en canvi els catalans ens estalviem la humiliant experiència de pagar els qui ens insulten.
Tanmateix, durant la campanya de l'Estatut vam viure una posició molt diferent per part de l'Església espanyola, que deia que la unitat d'Espanya calia que fos preservada. No sóc dels qui creuen que l'Església, com qualsevol altra institució, no tingui dret a prendre posicions polítiques, però em crida l'atenció que sovint es produeix un contrast entre una Església carca, integrista i assimilacionista i una altra de progressista, que, veges tu per on, sempre està situada a Catalunya. Espero
que no em retraureu que parli de l'Església amb llibertat, perquè, com
veieu, ho faig amb tot el respecte. ¿Estic, però, equivocada, en aquesta observació que hi ha certes contradiccions entre l'Església espanyola i la catalana?
