EL PERIÓDICO, dissabte 12 d'abril del 2008
LA LLIÇÓ DEL JOC ANGLÈS
Josep M. Espinàs
... Feia anys que no m'havia trobat contemplant un partit sencer...
Però l'altre dia em va passar una cosa molt estranya: estava veient un partit de debò... Passaven els minuts i jo continuava atent a la pantalla. Admirat. I quan admires alguna cosa, el pas del temps no té importància, tot el que tens al teu voltant es desdibuixa... Si es produeix la màgia de l'admiració, et quedes com abstret.
Quan tenia 16 anys anava al camp del Barça, el de les Corts... Més que anar a veure un bon partit, anava a veure si guanyava el Barça.
L'altre dia, a casa, assegut còmodament, si em vaig quedar mirant el partit és per una raó:
va ser extraordinari. Potser el millor partit que he vist mai. Dos
grans equips anglesos que estaven creant un espectacle perfecte, no només uns quants minuts de tant en tant, sinó durant una hora i mitja, la que va durar el partit.
Intento explicar-ho. Passades de pilota d'una precisió absoluta. Però no curtes com un entreteniment, per no perdre-la. Passades
de risc, per atacar, jugant-se-la. Una lliçó de geometria. Un domini
absolut de la distància i la velocitat. Un ritme de joc com un al·legro. Energia i intel·ligència constants. Res de perdre el temps i de tenir l'ànim encongit. La mateixa tensió en els dos equips...
El futbol és un misteri. És cert que molts equips del món poden guanyar un equip anglès. Però, com juguen els anglesos!
