AVUI, dijous, 5 de gener de 1984
CONTE DELS TRES REIS DE L'ORIENT
Josep M. Ballarín Monset
Una vegada hi havia tres reis de l'Orient.
Ja podeu comptar-hi. L'un era blanc, l'altre ros, l'altre negre.
... Tots tres eren reis amb corona, però sense regne, eren reis del regne dels savis.
A l'Orient, els reis savis són molt savis i molt primmirats...
Els savis de l'Orient són tan respectats pel poble que són reis de debó...
Els més savis reis de l'Orient són els astròlegs...
Els savis de l'Orient, a més dels planetes, coneixien les estrelles, una per una, fins a les males jeies.
Però ves que un dia van veure una estrella nova... No era pas una estrella gaire grossa ni tenia una cua gaire llarga; era una estrelleta d'onzena magnitud, més aviat escuada.
Però era una estrella nova, que va fer anar en doina els savis de l'Orient...
...
Entre l'escola dels matemàtics i l'escola dels anti-matemàtics, el rei blanc, el rei ros i el rei negre van deixar de mirar-se l'estrella nova amb l'ullera de llarga vista i se la van mirar amb els ulls de la cara.
Era una estrella nova que caminava pel cel desert enllà. Pujaren als camells i seguiren l'estrella fins que fou aturada damunt d'una cova. A la cova van trobar-hi un infant de bolquers, una Verge, un fuster, un bou, una mula, uns pastors i uns àngels.
I, entre tots els reis savis de l'Orient, només ells van fer la festa de Nadal amb els qui creuen en l'estrella. Des de lluny i carregats de joguines, tornen cada any seguint l'estrella.
Tornaran cada any seguint l'estrella.
