TRIUNFO núm. 690 - 17 d'abril de 1976
XINA I LA INFAL·LIBILITAT DEL COMUNISME (i 2)
E. Haro Tecglen
...
Els comunismes dominants no han pogut resoldre els problemes que es plantegen en les societats que parteixen d'altres pressupostos i que tampoc els resolen, però que produeixen menys desgast i menys enfrontaments quan es tracte de règims democràtics... La qüestió és si podran resoldre-ho els comunismes aspirants. Si durant molt de temps aquests comunismes han estat fascinats per l'experiència soviètica i després per la xinesa, ara estan assimilant les experiències negatives i tractant de comprendre que el camí científic és quelcom molt diferent de la unanimitat dictada des de dalt - sense excloure la presó o la mort - per als que tingueren un pensament diferent davant les mateixes opcions. Se sap ara que davant cada opció política, interior o exterior, no hi ha una sola resposta... produïda per l'aplicació de les regles marxistes. Se sap ara que el marxisme és una manera de pensar els problemes, no una fórmula per solucionar-los, i que aquesta manera de pensar podria arribar a ser una resposta millor que la manera de pensar dels sistemes capitalistes.
Tot això que ara hom sap per aprendre-ho ha costat molta sang, molt dolor, molts camins perduts. Moltes situacions d'astorament de les que alguns no han pogut sortir encara.
... Xina ha recolzat tota la seva saviesa doctrinal en un hom, Mao. No en un socialisme, en un sistema, en una manera oberta de pensar o d'actuar. I Mao desapareixerà aviat, de fet està desapareixent ja...
