ALLENDE, IN MEMORIAM
Sixto Cámara ( La capilla sixtina)
He repassat vells retalls de premsa sobre el cop xilè de 1973. Van des de les imatges dels morts en els carrers o les aigües del riu fins les notícies sobre tortures i vexacions de tot tipus que recollí la premsa, principalment la estrangera, és a dir, la no xilena, la no espanyola...
...
Al Palau de la Moneda, un rostre enorme i un cognom enorme. A la pila del barri obrer, un rostre petit, un cognom ignorat. De l'heroisme exemplar i assumit d'Allende al terror desarmat i inconscient d'un nen; i davant, una immensa bèstia sorda, que ni tan sols tanca els ulls per matar i per viure, com demanava el diví Ovidi.
...
Però em sembla un minso salari estar simplement trist davant l'exemple d'Allende, davant l'exemple del nen anònim. Prefereixo estar furiós com ho estic, prefereixo estar armat, encara que sigui de paraules. Perquè les paraules armen les consciències, poden proporcionar-nos l'esperit d'alerta, poden intentar baixar fusells, poden intentar oposar la força de la raó a la raó de la força. Poder intentar-ho, poden; que ho aconsegueixin, ja és una altra cosa...
