CHILE, EL TERROR
Jean-Francis Held
... En un primer moment es podia pensar que els general colpistes s'acontentarien amb escombrar la Unitat Popular i preparar el camí per algun poder burgés. La Junta, al contrari, obeeix a la lògica implacable de la seva màquina. S'embala. Potser fins a perdre's. Però mentrestant...
La repressió generalitzada, durant i després del "putsch", no ha afectat únicament als civils, militants o no, sospitosos o no...
...
Violents i cecs en els primers moments després del cop, els mètodes de l'Exèrcit s'anaren afinant mica en mica, precisant-se en funció dels fins perseguits. Menys assassinats a l'atzar, més psicologia...
... Un exèrcit de 70.000 homes que colpegen implacablement un poble al que consideren perillós, per deixar-lo K.O., sense defenses. I després de destruir, es construeix. A les comissaries, la tortura científica mica en mica va substituint els afusellaments espontanis; l'espionatge i la intimidació substitueixen l'ira encegada. El terror va per bon camí: ara els colpistes poden esmerçar-se, apuntar a les ments a l'hora que als cossos. Vet ací les indagacions, les humiliacions, les cremes de llibres...
És així com, amb el pas dels dies, Xile aprèn a viure sota la Junta i a acotar el cap...
Qualsevol pot ser afusellat per qualsevol motiu...
Si els generals arriben a aquests extrems, si no s'acontenten amb la simple eliminació política de l'esquerra, si no es queden en un para-feixisme encobert, és sens cap mena de dubte perquè tenen por. No volen còrrer cap risc, no permetran que res ni ningú es mogui... Només tenen una solució per governar: el terror absolut...
