DEFENSA DE LA PALABRA (10)
Eduardo Galeano
No comparteixo l'actitud dels escriptors que s'atribueixen privilegis divins no atorgats al comú dels mortals, ni l'actitud dels que es colpegen el pit i s'estripen les vestidures demanant el perdó públic per viure al servei d'una vocació inútil. Ni tan déus ni tan insectes. La consciència de les nostres limitacions no és una consciència d'impotència: la literatura, una forma de l'acció, no té poders sobrenaturals, però l'escriptor pot ser una mica màgic quan aconsegueix que sobrevisquin, a través de la seva obra, persones i experiències que valen la pena.
...
La paraula té sentit per als qui volem celebrar i compartir la certesa que la condició humana no és una claveguera...
