LOS CUBANOS FRENTE AL BLOQUEO (i 2)
Gabriel García Márquez
(continua ...)
... el poder adquisitiu de la població urbana i rural havia augmentat considerablement en un any. Les tarifes de l'electricitat, del telèfon, del transport i dels serveis públics en general s'havien reduït a nivells humanitaris... Per altre part, l'atur s'estava reduint a grans gambades, s'apujaven els sous i la Reforma Urbana havia alleugerit l'angoixa mensual dels lloguers, i l'educació i el material escolar eren gratuïts... Els cubans, com la gent del Carib en general, sempre havien cregut que els diners només servien per gastar-los, i per primera vegada a la història del seu país ho estaven comprovant a la pràctica.
Crec que molt pocs érem conscients de la manera silenciosa però imparable en que l'escassetat se'ns estava ficant a la vida...
El 12 de març de 1962, quan ja havien passat tres-cents vint-i-dos dies des de l'inici del bloqueig, es va imposar el racionament dràstic de les coses de menjar... Era una ració calculada per tal que cada cubà consumís una quota normal de calories diàries...
No fou fins l'agost de 1963, quan ja quasi tots els magatzems eren tancats perquè no hi havia materialment res a vendre, que es reglamentà la distribució de roba...
El més admirable era comprovar fins a quin punt aquella escassetat imposada per l'enemic anava acreixent la moral social.
Aquell Nadal fou el primer de la Revolució que es va celebrar sense "cochinito" ni torrons, i en que les joguines foren racionades. Tanmateix, i gràcies precisament al racionament, fou també el primer Nadal en la història de Cuba en que tots els nens sense distinció tingueren almenys una joguina.
