LES CINC GENERACIONS QUE CONVIUEN A CATALUNYA (i 2)
Joan Tudela
...
El factor demogràfic identifica clarament els integrant d'aquesta quinta generació (els menors de 5 anys). És obvi que això facilitarà, el dia de demà, la seva incorporació al mercat de treball. També hi contribuirà el fet que pujaran dins un sistema educatiu que, en termes generals, és el millor que haurà gaudit cap altra de les generacions anteriors. Volem dir massivament, no solament determinades elits benestants. Hi ha un consens general sobre la necessitat social de concedir més atenció i recursos a l'ensenyament. La xarxa de locals escolars de Catalunya és actualment força completa. La preparació pedagògica i cultural general dels mestres i professors és més alta que en cap altra època. La majoria dels nens i nenes de la novíssima generació van a la guarderia, cosa que els estimula en un sentit favorable, circumstància que s'accentuarà en la mesura que millori la qualitat mitjana de les guarderies. El preescolar de quatre i cinc anys és un fet generalitzat i positiu. El parvulari de tres anys als col·legis és una aspiració, prevista per la reforma educativa, que ja era un fet a les escoles del CEPEC i que, si el departament d'Ensenyament de la Generalitat deixa de posar-hi pegues, aviat es podria estendre a tota la xarxa pública. Des del punt de vista sanitari, la novíssima generació puja ben atesa, amb un programa de vacunacions i de revisions mèdiques de compliment obligatori. D'altra banda, la societat política en què han nascut és ja un règim democràtic i d'autonomia ben assentat...
És clar que ells no hi pensen, a hores d'ara, en coses tan abstractes. El seu món actual és el d'en Joan petit quan balla, la lluna, la pruna vestida de dol, el sol solet vine'm a veure que tinc fred, les bruixes que es pentinen, l'elefant que en bicicleta va, l'escarabat bum-bum, el cargol treu banyes que puja a la muntanya, el tren petitó que corria sense por, el gegant del pi que balla pel camí, i el de la ciutat que balla pel terrat, i el petits i grans titelles, i l'empaitar coloms, i el mirar el món amb ulls de veure les coses per primera vegada, i el riure amb una rialla tan neta que neteja el cor dels que ja no som infants, i la festa del vermell i la del groc, i la festa de la castanyera i la del carnestoltes, i viure la infantesa com una festa que dura i dura. Que no acabi mai.
