DONDE MENOS SE PIENSA
J.A.González Casanova
...
Més enllà del folklore pueril i tronat, avui commemorem la nostra infantesa, es a dir allò que mai vam saber expressar del tot, allò indicible (in-fant és aquell que no parla, no diu). Perquè resulta que qualsevol nen és diví fins un dia indatable en que deixa de ser-ho. I nosaltres enyorem l'antiga condició de déus que ens fou arrabassada... el Nen Jesús simbolitza en la nostra cultura el misteri sagrat de la persona humana, que la porta a projectar-se, mitjançant el somni i la utopia, en un futur imprevisible, però que desitja intensament feliç, ple de la satisfacció que atorga la sensació única d'assolir la plenitud humana.
Quan aquests dies usem paraules tan gastades com amor, alegria i pau expressem el nostre desig de trobar un oasi enmig del desert de la vida quotidiana... però com deia Eugeni d'Ors: "El nen Jesús nasqué en un pessebre/ on menys es pensa salta la llebre".
On menys es pensa i quan menys es pensa. Els Reis Mags foren aquells intel·lectual (sens cap dubte, "progres") que, per inquiets, viatgers i seguidors d'un estel fugaç i constant, comprovaren les noces del cel i la terra en un pessebre i l'encarnació, el naixement, de la divinitat en allò més material i terrestre... el sublim es troba en el més trivial. La novetat neix, contra tot pronòstic, en allò més vulgar i quotidià. El sagrat es revela en el temps "quan menys es pensa"...
...
Moments en que ens sentim éssers humans en plenitud perquè estem oberts al miracle de l'imprevisible, de la novetat, de nosaltres mateixos, sempre idèntics però renovats, renascuts gràcies a l'amor que som capaços de sentir pels altres, tan semblants, tan nosaltres.
