NAIXEMENT DEL MONSTRE
Xavier Cortadellas
Llegeixo la carta d'una lectora sobre els drets i els deures dels professors i mestres, i constato que no hi estic gens d'acord... Ella també deu fer classes, i es demana per què la gent com ella ha de suportar nois i noies desestructurats i carregats de problemes. Suposo que perquè la vida no coincideix necessàriament amb allò que ens hauria agradat trobar. I perquè, per ser una mica justos, posem-hi, que també un electricista ha d'espavilar-se com sigui, quan entra en una casa per reparar un aparell que no funciona. És clar que és veritat que, més d'un cop, aquell electricista marxa sense haver pogut resoldre res. Igual com també passa que, a mesura que va veient de quina manera es fan les coses, va perdent la il·lusió que li quedava. De fet, la il·lusió l'anem perdent tots. És una altra conseqüència de la vida. Jo mateix, per exemple, reconec que, en un altre temps, hauria contestat molt més ràpidament i amb molta més contundència aquella carta. Ara, en canvi, he trigat perquè, com aquella lectora, també he après que moltes vegades les paraules no serveixen per entendre'ns. Però si he acabat contestant és perquè he recordat que és justament callant i deixant que les coses passin com neixen els pitjors monstres de la nostra època: la manca de responsabilitat personal, els silencis de la gent, la fredor davant de tot i la indiferència.
