dissabte, 10 d’octubre del 2015

pd 538

EL PUNT / dimarts, 2 de juliol del 2002
MALEÏTS MESTRES
Quan arriba l'estiu i comencen les vacances l'aire porta la sospita de que algú està cometent la taïció imperdonable de  deixar-nos a soles amb els nostres fills
Enric Ramionet

Fan massa vacances els mestres?... allò que veritablement hauríem de preguntar-nos és per quina raó la resta de treballadors en fem tan poques...
L'escola no és un magatzem sinó un centre educatiu... En unes coordenades geogràfiques i històriques... en què l'ampli accés als bens de consum  obliga a intenses i extenses jornades laborals, i en què la descendència ja no és nombrosa i instintiva sinó una excepció planejadíssima, els fills s'han convertit alhora en un material sagrat i en una càrrega...
"El docent està obligat a practicar tot el que la societat ja ha abandonat:... el respecte, la tolerància, l'ordre, la disciplina, l'esforç gratuït en un món presidit pel suprem valor de l'èxit, per la compravenda econòmica de l'esforç, pel culte a la imatge i la primacia de la rendibilitat sobre el sentit. El docent ha d'activar el gust per la lectura, per les arts..., en una societat que se'n riu, de tot això..." (Antoni Puigverd)
I ho ha de fer, a més, quasi dissimuladament, divertint, sense molestar... En aquestes circumstàncies, amb uns clients indòmits, uns progenitors amb els quals en ocasions costa sintonitzar i una administració que no hi destina suficients recursos, no és gens sorprenent que el col·lectiu docent sigui un dels més afectats per l'estrès, l'ansietat o directament per quadres depressius, i que la docència, malgrat les vacances, perdi progressivament prestigi professional. 
Quan preguntem si les vacances dels mestres són excessives, de fet, el que fem és interrogar-nos pels desequilibris presents en la nostra societat entre el món del treball, les necessitats familiars i les educatives.