dimecres, 15 de juliol del 2015

pd 464

AVUI, diumenge, 3 d'abril del 1988
DARRERA LES VAGUES D'ENSENYANTS HI HA MÉS QUE UN AUGMENT DE SOU
Laia Gonzàlez

Quan els professors i mestres amenacen amb vagues, els pares es posen a tremolar i amb raó; sovint tots dos treballen i no tenen cap alternativa per als seus fills. Els ensenyants ho saben, però no volen renunciar a un dret que tenen tots els altres treballadors i estan cansats que se'ls consideri "uns privilegiats que demanen més privilegis, en comptes d'uns treballadors que reclamen uns drets"...
...
Del primer que acostuma a queixar-se un mestre o un professor és del seu horari, "sempre il·limitat..."
La segona queixa va adreçada al nombre d'alumnes per classe i a la tensió que això suposa...
...
"Hi ha un desfasament entre l'oferta  de cultura que fa el mestre i la que demana d'alumne. El professor és d'una generació diferent a la de l'alumne i els ensenyants actuals encara valoren el que podríem anomenar la vella cultura europea, el saber per la pura satisfacció d'acumular continguts, l'aprendre pel gust d'aprendre i adquirir una cultura... L'ensenyant comunica cultures i valors que pertanyen a un altre moment socio-cultural" (Dr. Ferrer i Gelabert) 
Els alumnes evolucionen cap a un pragmatisme...
"La principal causa de fracàs escolar no és que els alumnes siguin tontos sinó el seu  desinterès..."