ÀRBITRES, MÉS QUE GOLEJADORS
Salvador Cardús
Un dels aspectes més irritants de les campanyes electorals és com banalitzen la complexitat de l'acció política. Em refereixo a aquest tipus de discurs que dóna a entendre que el polític pot prendre compromisos unilaterals amb l'elector com si, un cop aconseguit el càrrec, pogués fer el que li semblés. No discuteixo ara si les promeses són sinceres ni si es compleixen. El que denuncio és que alguns candidats facin creure que podran transformar-ho tot segons el seu projecte particular i exclusiu...
...
Els polítics faciliten acords i pactes en la direcció del seu programa; frenen o empenyen projectes segons les majories obtingudes; fan de mediadors entre interessos socials contraposats; etc. Però no poden actuar com uns petits dictadors, com si el paper d'àrbitre els permetés prendre, també, el lloc de l'entrenador i ser l'únic jugador, fins a dictar capriciosament el resultat final del partit.
... el polític, en un sistema democràtic, s'assembla més a un bon àrbitre que no pas a un bon davanter centre. El polític que es presenta com un golejador o, pitjor, com un boxejador, o és un ingenu o menteix descaradament.
