MESTRES
Joan Barril
... A l'estiu l'escola perd la cridòria infantil per deixar que els mestres juguin a criatures...
... En un món d'arxius informatitzats, biblioteques, filmoteques i discoteques aquesta escola d'aules fresques sota la calor siderúrgica del juliol és l'últim museu que ens queda de la tradició oral...
...
Elles, les mestres, constitueixen la glorificació de la funcionalitat. Sabates planes i roba baldera són el blindatge de volums farts de nens i àvids de platja. Ells mantenen l'arquetip antropològic del progre immutable: barbes engrisades i una mirada introspectiva constituïda en assemblea permanent...
...
... I els apòstols de l'escola pública creuen que la batalla incruenta entre privada i pública tot just acaba de començar...
...
A l'Escola d'Estiu comença a detectar-se un cert envelliment de la població mestra, residus combatius d'aquelles primeres escoles tan antifranquistes com propedagògiques. Mercè Fluvià conclou: "Hem passat d'un missionerisme on el canvi de la societat havia de gestar-se a l'escola a un menfotisme funcionarial propi de l'administració pública..."
...
A fora un sol de justícia marca el voraviu ombrívol de la injustícia entre el privat i el públic, entre el bressol i l'esforç.
