HOMENATGE ALS MESTRES (i II)
Joan Perucho
... Després ve el moment en què el nen va a l'escola i se sotmet a una dura disciplina. El món, per primera vegada, canvia de faç, i el nen aprèn que hi ha coses en la vida que ens fan sofrir... Aquest és el primer avenç de l'home que serà demà, i el nen aprèn a treballar, a conviure amb els companys, a sofrir injustícies que li fan mal...
...
... Ara es prefereix considerar la realitat de l'infant, la seva personalitat... El nen cal que sigui el que ja és en potència, i hom procura que es desenvolupi i es manifesti lliurement. Seguin aquest corrent, i segons fons d'informació dignes de crèdit, hom ha aconseguit que els nens es converteixin en petits tirans, dotats d'un monstruós egoisme. Entre nosaltres, els resultats són més modestos: excepte honorables excepcions, sols hem aconseguit que els infants, a part de saber moltes coses, siguin mal educats...
...
Jo admiro els mestres, els bons mestres i la seva callada i mai prou agraïda tasca. S'esforcen perquè el nen, malgrat tot, tiri endavant. Un nen és quelcom molt delicat i misteriós... Sovint és un reflex de nosaltres, i això els mestres ens ho podrien contar en tot detall. Jo voldria que aquest article fos, en certa manera, un homenatge als mestres. A la seva pacient, tenaç vocació.
