"JUEGO DE NIÑOS"
Ana Macpherson
COM OBRERS DEL SEGLE XIX.- El ritme al que se sotmet els nens se sembla a l'explotació dels obrers del segle passat i principis d'aquest. No és permès trencar la cadena de comandament dels pares: horari, estudis, neteja, responsabilitat. Per això, per a molts nens la irresponsabilitat és la seva forma de revelar-se. Es munten el seu món perquè en el que els toca viure no hi cap ni un canvi d'humor.
... als nens d'aquesta dècada els manca una cosa molt important: jugar.
Els jocs infantils, els seus, no els importats pels adults, són com una metabolització de les fantasies, violentes o no...
... Els nens estan obligats a ser responsables cada cop en edats més primerenques. Els pares tenen poc temps per a ells, perquè els horaris laborals són excessius i inflexibles. Finalment, els adults han traspassat el seu ritme als infants...
Per tenir un ambient infantil el més sa possible, els psiquiatres i psicòlegs proposen començar per tractar els nens com a tals, ni com adults ni com a subnormals. Apunten la necessitat de deixar-los jugar, ocupar-se de les seves preocupacions, no humiliar-los, escoltar-los i no sobreprotegir-los ni desentendre's.
