dimecres, 9 de juliol del 2014

pd 137

EL MÓN, 8 de març de 1985
LLIÇONS D'UNA VAGA PERDUDA
editorial

(és la continuació del paper d'ahir un temps després)

"Hem perdut un any de salari, però conservem el que és més important: la unitat i el respecte envers nosaltres mateixos. Ens en vam anar tots plegats i tornem tots plegats"
...
Una vaga tan llarga i insòlita a l'Europa de la crisi ha donat ben pocs resultats als treballadors que la iniciaren. No han aconseguit arrencar de l'Estat la promesa de no tancar les mines poc rendibles i ni tan sols han pogut obtenir l'amnistia per als acusats de violències al llarg del conflicte.
....
...la vaga dels miners (anglesos) mereix moltes reflexions. D'entrada, la sorpresa, en plena recessió del moviment obrer arreu, d'una vaga d'aquestes característiques, que ha remogut fins i tot l'adormida solidaritat internacional. Després, veure la capacitat d'acció d'un ampli col·lectiu de treballadors davant la cruel realitat quotidiana de la reconversió. També val per examinar les tàctiques emprades pel sindicat per poder mantenir una vaga tan llarga sense una estrangulació econòmica total.
...
En tot cas, la sensació lògica de fracàs no hauria de suposar mai al si del moviment obrer una temptació d'abandó, que tan bé li pot anar a la patronal - que sempre es refà abans de les crisis -, sinó una lliçó més per treure'n profit i prosseguir la lluita, en la defensa del lloc de treball...De batalles n'hi ha moltes, però la guerra continua.