dijous, 20 de març del 2014

p.d. 19

Tele/eXpres, 15 de gener de 1977
CRISTO y MARX SON COMPLEMENTARIOS
Según Roger Garaudy

"No és gens estrany ser cristià i marxista i no entenc perquè encara hi ha gent que no ho entén. En el cristianisme hi ha moltes concepcions diferents ... pels cristians, Crist ja no és resignació ni acceptació de l'ordre establert. En el marxisme passa el mateix.....
...La noció de transcendència està implícita en Marx perquè no hi ha doctrina revolucionària  sense transcendència...
...Cal que quedi ben clar que si l'obra de Marx es podés definir amb una sola paraula aquesta seria: antidogmatisme...
...La dimensió alliberadora que defineix el marxisme es complementa amb la interioritat, la iniciativa, la transcendència, el projecte d'esperança que aporta el cristianisme. Marxisme i cristianisme són complementaris. L'un impedeix a l'altre tornar-se dogmàtic...
...Enfront del pessimisme, les crisis, la degradació, plantejo la urgència d'una estratègia que no vulgui acabar amb el capitalisme "des de dalt" - això serà el gran fracàs de les esquerres si continuen tancades en dogmatismes i estructures organitzatives d'altres èpoques - sinó "des de baix", és a dir, estimulant la iniciativa de les masses...
...Des de baix pot sorgir una nova manera de viure individualment i d'organitzar-se socialment.

pd 33


Triunfo núm. 805 de 1 de juliol de 1978 pàg. 5
LA IGLESIA CATOLICA Y LA CONSTITUCION
Alberto Iniesta (Bisbe auxiliar de Madrid-Alcalá)

...l'Esperit empeny sempre pel camí de la pobresa o a la pobresa del camí, de la intempèrie, de la confiança, de la llibertat, de l'oblit constant de lo vell i la recerca incessant de la imaginació, la renovació, la novetat.... Llegint l'Evangeli, tenim dret a pensar que el Mestre volia i vol una Església la força fonamental de la qual sigui la seva fe i el seu amor a Déu i a l'home; i amb la sola pretensió d'ajudar, servir, conviure com a germans, i no barallar-nos per tenir més drets, més força o més privilegis.

pd 34


El Periódico de 23 de setembre de 1984
LA CALDERA DEL DIABLO
Antonio de Senillosa

...passa que a vegades, als sínodes, apareixen bisbes que diuen que ja està bé de civilitzar, moralitzar, aconsellar i que el que cal fer és posar potes enlaire els monopolis, les oligarquies, les castes militars, els terratinents. I perdre la por al poble....
...Una Església que no sigui tèbia amb els tirans, i encara menys complaents, i que els planti cara, amb totes les conseqüències...
... Atenàgores, patriarca de Constantinoble:"De l'Església n'hem fet una organització com les altres. Totes les nostres forces s'esgotaren en endegar-la;  ara s'esgoten en fer-la funcionar. I va, més o menys, millor dit, menys que més, però va. Només que funciona com una màquina. Com una màquina i no com la VIDA."

p.d.35


Publicació? 1977?
ERNST BLOCH, UN TEÓLOGO DE LA ESPERANZA
José Jiménez Lozano

Sembla una cosa paradoxal o picant, però Ernst Bloch, el gran filòsof marxista que acaba de morir passarà, sens dubte, a la història sobretot com un teòleg, i, més concretament, com un teòleg de l'esperança...
... la afirmació de Bloch de que l'home i el món "són" però encara no tenen "consistència", no se "sustenten" per sí mateixos ni en sí mateixos, sinó que busquen i es dirigeixen cap a una fita de la seva identitat, en recerca del seu sentit. Identitat i sentit que...tenen un caràcter transcendental i suposen una alliberament de totes les alienacions, inclosa la de la mort...

...Per Bloch, "l'arrel de la història és l'home que treballa, que crea; l'home que supera i reforma el que existeix..."

...per Bloch el principi de l'esperança ... porta l'home més enllà del que és i del que ha estat i el fa invencible enfront de l'amenaça del nores i de la mort perquè l'"homo absconditus" quan arribi a la plenitud, ja serà fora del domini de la mort"